Estimulació de l’alfabetització ecològica des de l’anàlisi crític de jocs i contes en l’ensenyament i aprenentatge de les ciències experimentals en la formació dels mestres d’Educació Infantil
Estimulació del pensament crític en la formació de mestres d'Educació Infantil, mitjançant l'anàlisi de recursos didàctics sobre sostenibilitat i ciències experimentals.
Projecte d'Innovació Docent 2025PID-UB/021
EduCits · GINDO-UB/179
El Repte: Estudiants sense Base Científica
En coherència amb altres estudis (Brígido et al., 2009), a la Facultat d'Educació de la UB la majoria d'estudiants que accedeixen als graus de mestre no provenen de batxillerats científics o tecnològics, la qual cosa implica que no tinguin una actitud molt favorable envers la ciència. A més, el seu nivell d'alfabetització científica sol ser pobre (Tsoumanis et al., 2023) i presenten dificultats per relacionar i aplicar els coneixements científics a la seva vida quotidiana, així com per construir opinions argumentades amb relació a ells (Doménech et al., 2018).
L'estudiantat a qui va dirigit aquest projecte cursa l'assignatura obligatòria de tercer curs Coneixement i Exploració de l'Entorn Natural. En aquest moment de la seva formació, ja ha cursat una assignatura prèvia introductòria de ciències —«Matemàtiques, Ciències experimentals i Educació»— i, tal com s'ha explorat mitjançant qüestionaris, ja ha tingut contacte amb contes i jocs al llarg del Grau, però no sota un enfocament de pensament crític ni d'estudi de la sostenibilitat. Les mancances detectades més significatives en aquest nivell, que justifiquen la present proposta, són tres.
Mancança 1
Falta de Reflexió Crítica en la Selecció de Materials
El Problema Detectat
D'acord amb Gardner (1991), els estudiants del Grau d'Educació Infantil poden tenir concepcions ingènues dels continguts que han de transmetre. Un estudi recent publicat va revelar que, a l'hora de seleccionar models de ciències (esquemes visuals que expliquen fenòmens naturals), prioritzaven els aspectes estètics (atractiu de la presentació) i didàctics (ajust al nivell cognitiu dels infants) per sobre de la correcció científica dels models. Les seves eleccions evidenciaven una manca de coneixement respecte als fenòmens naturals, la qual cosa feia que no sempre escollissin el model correcte.
Per Què És Greu?
Tot i que els llibres il·lustrats poden ser eines útils per a l'ensenyament de les ciències (Mayer, 1995), cal fer-ne una bona selecció, ja que hi ha moltes concepcions alternatives en aquest tipus de material, sobretot pel que fa a les il·lustracions (Yilmaz et al., 2020). Aquesta situació també es produeix als recursos disponibles a internet, on també hi ha molta informació incorrecta en els models científics (Acar & Ince, 2010). Els mestres, sovint per la seva falta de formació i sentit crític, trien materials amb concepcions errònies per a les seves classes (Sudol & King, 1996) o bé els interpreten malament (Sewell-Smith, 2004).
Les concepcions alternatives poden dificultar l'aprenentatge dels infants, ja que són persistents i difícils de canviar; per tant, cal evitar-ne la generació, sobretot si l'element transmissor és la figura del docent. Cal motivar l'estudiant a entendre que el mestre necessita una constant actualització i més autoexigència formativa, i que ha d'anar molt més enllà dels continguts treballats durant el Grau. Un bon mestre s'ha d'implicar activament en la ciència (Marco-Bujosa & Levy, 2016). Si no aconseguim despertar la seva curiositat i interès per les ciències, és probable que no consultin informació més enllà de la necessària per aprovar i que ofereixin una visió pobra i esbiaixada al seu alumnat.
Mancança 2
Falta de Comprensió de les Problemàtiques Ambientals
S'ha observat en estudiants del Grau de Mestre d'Educació Primària de la Universitat de Barcelona que la majoria desconeixen els ODS i, quan es tracta de proposar solucions als problemes mediambientals, fan propostes simplistes que denoten la manca de comprensió de la complexitat de les problemàtiques. Calen, per tant, propostes que busquin aproximar-se a l'educació per la sostenibilitat des d'un enfocament sistèmic, global i amb una visió més crítica i reflexiva.
Mancança 3
Falta de Formació en l'Ús de Contes i Jocs en Ciències
88%
No consulten referents
De l'estudiantat va manifestar no haver consultat altres contes infantils abans de crear els seus propis materials.
En un qüestionari exploratori realitzat amb estudiants d'un curs anterior, es va observar que molts ja havien creat històries en altres assignatures del Grau, però que la majoria se centraven a treballar valors i que la connexió amb la natura i/o la ciència havia estat anecdòtica. Com a resposta a la pregunta de si coneixien les característiques d'un conte científic, la majoria expressaven un coneixement intermedi (ni molt alt, ni molt baix). Aquestes creacions es distingien per un bon ajust als infants en elements com el llenguatge, la narrativa i la il·lustració, però fallaven respecte a la correcció i l'aprofundiment de continguts científics. Aquests resultats indiquen la necessitat de donar a conèixer als futurs mestres el potencial que tenen els contes de ciències, així com els criteris de qualitat que han de tenir per ser una bona eina educativa.
Pel que fa a l'ús de jocs, tot i que alguns estudiants han tingut contacte amb l'aula de jocs a través d'altres assignatures (com per exemple matemàtiques), ho han treballat des de l'enfocament de com ensenyar continguts a través del joc, però no des d'una perspectiva crítica. Hem observat que l'estudiantat té dificultats per distingir entre metodologies: gamificació o aprenentatge basat en jocs, i no en coneix bé totes les possibilitats. Sovint, a l'hora de fer programacions didàctiques, utilitza jocs existents o en crea de nous inspirant-se en altres propostes sense fer un veritable exercici de verificació i de selecció dels continguts a treballar.
La Proposta: Anàlisi Crítica de Jocs i Contes
L'acció que es presenta en aquest projecte d'innovació docent pretén proposar unes activitats centrades en l'anàlisi de jocs i contes existents que tracten temàtiques connectables amb aspectes de sostenibilitat (biodiversitat, conservació de l'entorn, etc.) per tal de fomentar l'aprenentatge de continguts i el pensament crític en l'estudiantat del Grau d'Educació Infantil.
Seleccionar amb Criteri
Dotar l'estudiant de la capacitat de seleccionar amb criteri els recursos disponibles, descartant aquelles opcions que aporten una visió incorrecta o confusa de la realitat científica i que, malauradament, són molt abundants, tant en materials físics comercialitzats com en materials disponibles en línia.
Millorar i Crear
Donar autonomia a l'estudiant per millorar els recursos disponibles o bé crear els seus propis materials (jocs i contes) tenint en compte la importància de la correcció i adequació als models científics acceptats.
Conscienciar
Conscienciar l'alumne sobre la presència de recursos presumptament educatius que poden comportar la transmissió de concepcions alternatives i de la importància que té la seva formació per fer una bona tria de materials.
Per altra banda, aquest projecte s'emmarca en els objectius del Grup d'Innovació Docent Educació Científica i Tecnològica per a la Sostenibilitat (EduCits, GINDO-UB/179).
Evidències: Jocs i Contes com a Metodologia Efectiva
Primerament, la proposta justifica l'anàlisi i creació de recursos tipus joc o contes com una metodologia que s'ha demostrat efectiva en treballs anteriors. Hi ha autors que assenyalen el disseny de jocs com una metodologia que afavoreix l'aprenentatge de continguts i la resolució de problemes per part de l'estudiant (Gros, 2014). Per altra banda, Vos et al. (2011) van trobar més motivació en estudiants que creaven la seva pròpia versió d'un joc envers els que només jugaven a un joc existent. Pel que fa a l'ús de contes i de la narrativa, s'ha vist que poden ser molt adients per connectar amb la didàctica de les ciències (García-Castejón, 2013). Existeixen antecedents que indiquen que fer activitats que relacionen contes i ciència estan molt ben valorades pels docents en formació (Anilan, 2018). De tota manera, perquè aquestes activitats siguin efectives requereixen consolidar unes bases crítiques en el mestre a l'hora de triar els recursos i utilitzar-los correctament per no transmetre idees errònies als seus alumnes.
El Model Pedagògic: Problem Solving-Instruction (PS-I)
La pràctica docent triada en aquest projecte es basa en el model Problem solving-Instruction (PS-I), que consisteix a plantejar el problema primer (anàlisi de recursos) i després donar instrucció (proporcionar pistes per detectar errors). Aquest plantejament fomenta l'aprenentatge dels estudiants (Schwartz y Martin, 2004) i els dona l'oportunitat de detectar i crear estructures d'aprenentatge pel seu compte (Loibl et al., 2017). S'ha vist que aquest plantejament és millor que el plantejament I-PS, on la Instrucció precedeix la fase de resolució de problemes (Loibl et al., 2017).
Dins del plantejament PS-I, el projecte s'inspira en un disseny concret conegut com a fracàs productiu (Productive failure), en què la fase de resolució de problemes es dissenya expressament per donar com a resultat el fracàs en la resolució del problema, ja que es preveu que en la primera anàlisi l'estudiantat no detectarà gaires o cap error. S'ha vist que aquest plantejament és eficient i millora l'aprenentatge (Sinha i Kapur, 2021).
Objectius del Projecte
Objectius Generals
OB-1. Capacitar l'estudiantat de la formació inicial de Mestres d'Educació Infantil a seleccionar i crear contes i jocs que tractin temes de natura i de problemàtiques ambientals, ajustant-se a un model científic adequat.
OB-2. Millorar l'alfabetització científica de l'estudiantat de la formació inicial de Mestres d'Educació Infantil envers les problemàtiques ambientals més importants.
Objectius Específics
OB-1.1. Prendre consciència de les incorreccions científiques presents en recursos didàctics tipus conte i jocs.
OB-1.2. Ser capaços de seleccionar recursos didàctics que transmetin una visió correcta i clara de la natura.
OB-1.3. Adaptar contes i jocs existents per tal d'introduir continguts de problemàtiques ambientals, ajustant-se a una visió correcta i clara de ciència.
OB-1.4. Valorar el potencial de contes i jocs per treballar les problemàtiques ambientals a classe.
OB-2.1. Conèixer la base científica de les problemàtiques ambientals.
OB-2.2. Fer una bona transposició didàctica de les problemàtiques ambientals.
Equip i Detalls del Projecte
Identificació
Codi: 2025PID-UB/021 Any: 2025
Coordinació i Participants
Coordinació: Noelle Fabre Mitjans Participants: Genina Calafell, Subirà Ferran Crespo i Torres, Salvador Viciana Caballero, Sandra Entrena Ortega, Montserrat Olmeda Jato, Cinthia Pereira Rosa
Context Institucional
Grup d'innovació docent: EduCits (GINDO-UB/179) Facultat: Facultat d'Educació, UB Ensenyament: Mestre d'Educació Infantil Assignatura implicada: Coneixement i Exploració de l'Entorn Natural